dilluns, 2 de novembre del 2009


CANVI CLIMÀTIC ALS PIRINEUS i ZONES D’ALTA MUNTANYA (I)

Avui podem discutir sobre les conseqüències i les actuacions que cal emprendre davant el canvi climàtic, però no sobre el fenomen. Negar l’existència d’un canvi sever en el clima planetari provocat per les activitats humanes és d’una profunda ignorància.

La discussió social no pot estar al voltant de l’existència o no d’aquest fenomen, sinó de les conseqüències que aquest pot tenir sobre les nostres societats i les solucions que ens caldrà, urgentment, emprendre.

Aquests dies que a Barcelona se celebren les reunions preparatòries de la cimera de Copenhaguen, la renovació de Kyoto, volem posar èmfasi respecte les alteracions que provoca el canvi climàtic als Pirineus i a les zones d’alta muntanya en general i les conseqüències que aquest pot tenir en el futur.

Les incidències d'aquest canvi climàtica als Pirineus són diversos així com les seves solucions:

1- Canvis en el règim hidíc i la disponibilitat d'aigua.
2- Canvis en el mantell nival i la seva estacionalització
3- Pèrdua d'espècies de fauna i la flora
4- Amenaça a l'agricultura i ramaderia

De tots aquest temes en parlerem en els propers dies, comencem però amb els "canvis de règim hídric i la disponibilitat d'aigua, a continuació.

Una dels aspectes més rellevants sobre el canvi climàtic rau en la variació de les precipitacions (en forma de pluja o neu) tant en la seva abundància, freqüència com intensitat. Les zones de muntanya, com els Pirineus, són les que generen la major part dels recursos hídrics del nostre país i de les zones mediterrànies, on en general, la precipitació és escassa, l’evaporatranspiració és elevada i existeix un fort contrast entre estació humida i seca.

La major part dels recursos hídrics que es consumeixen en les terres baixes (consum urbà, industrial i agrícola, especialment el regadiu), procedeixen de capçalera, el que els converteix en un recurs hídric amb un altíssim valor estratègic per al desenvolupament de les terres baixes.
Les principals variables que controlen la producció d’aigua en una conca són la precipitació, la intercepció i l’evaporatranspiració. Aquests factors es troben estretament relacionats amb canvis en el clima i en els usos del sòl/coberta vegetal.

Canvi en la relació entre precipitació i cabal en els rius pirinencs, període 1910-2000
Aquests canvis tenen fluctuacions de 15-20 anys
(Font: Departamento de Procesos Geoambientales y Cambio Global Instituto Pirenaico de Ecología – CSIC)

Els canvis en els usos del sòl, de la composició del mantell vegetal (per exemple: de l’abandó de feixes de cultiu en alçada), de l’aprofitament dels recursos hídrics com els embassaments, les estacions d’esquí, o l’explotació forestal tenen conseqüències ja estudiades per diferents equips multidisciplinars de diferents universitats i centres d’investigació com el “Instituto Pirenaico de Ecologia – CSIC”.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Celebrem la notícia d'una nova seu del Parc Natural del Cadí-Moixeró a la Cerdanya, la comarca que més visitants aporta a aquest espai natural protegit i una de les més poblades del parc.

Aquesta nova seu a la Cerdanya del Parc Natural del Cadí-Moixeró és una reivindicació de fa molts anys d'aquesta comarca i d'aquelles organitzacions que ja, des de la declaració del Parc Natural ho vàrem reclamar.

La nova oficina ha de complementar, i no substiuïr, l'altra oficina que el Parc ja té a Bagà, a la comarca veïna del Bergadà, on hi ha les oficines de la direcció, tècnics i administratius. A la de la Cerdanya caldrà dotar-la de totes aquelles eines que la facin tan operativa com la de Bagà amb personal, materials i continguts expositius entre d'altres.

Aquesta nova seu ha de venir a resoldre un buit important en l'atenció als visitants del Parc Natural i, alhora, ha de contribuïr a la sensibiltzació envers la natura i els seus recursos i els poblaments humans d'aquesta banda del Parc.

Tal com anuncien els seus impulsors, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i les institucions locals i comarcals, aquesta nova seu ha de servir per impulsar la investigació i l'enfortiment d'iniciatives envers els valors naturals que el Parc vol protegir i conservar.

Però reclamem també, que la dotació financera del Parc augmenti considerablement si vol reeixir en aquesta important tasca, ja que ara el pressupost del mateix té deficiències importants tant en el camp dels recursos destinats a la conservació de la biodiversitat a llarg termini, com a les iniciatives socio-econòmiques sostenibles.

Tantmateix, aquesta nova oficina del Parc Natural ha de servir també com a punt d'informació i sensibilització de totes aquelles àrees naturals protegides de la comarca de la Cerdanya: les reserves fluvilas de l'alt Segre, les reserves de caça, les àrees de la xarxa natura 2000, així com aquells elements naturals més destecats.

Des de la Fundació Natura del Món (World Nature) ens felicitem de la notícia i contribuïrem a l'èxit, que segur, aquesta nova seu del Parc Natural tindrà en el futur per als habitants i visitants de la Cerdanya, així com de la riquesa natural que el Parc acull i que la Cerdanya té. Contribuïrem, en col·laboració amb la direció i el patronat del Parc Natural, i les administracions, institucions i col·lectius implicats, en la conservació dels valors naturals, paissatgístics i culturals del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, en general, dels Pirineus.


Antoni Carulla
President
Fundació World Nature (Natura del Món) - Projecte Pirineus (PROPIR)
Conservació de la Biodiveristat i Cooperació al Desenvolupament als Pirineus.